La connectivitat truncada

Ampliar / Més imatges

La connectivitat és la qualitat que fa possible el contacte entre ecosistemes, espais naturals, comunitats, espècies o poblacions. Comprèn tant el moviment per a satisfer les necessitats diàries com el dedicat a la dispersió i barreja de poblacions, i és vital per afrontar les pertorbacions o les alteracions en el medi. És per això que la biodiversitat i la salut de les poblacions depenen de la salut dels corredors ecològics.

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa parteix d'una visió profundament antropocèntrica del territori, concretada en expressions com "sòl lliure" o "zones verdes", més orientada a valorar els serveis aportats per aquests espais que els valors intrínsecs dels ecosistemes i els espais naturals. Però encara així fa èmfasis en la necessitat de preservar, potenciar i restaurar la connectivitat ecològica. I és que Terrassa no solament és una ciutat privilegiada pel seu entorn natural: és també un enclavament de corredors ecològics claus en la connexió entre el Vallès i el Penedès, i entre la serralada Prelitoral i la serralada Litoral, que circulen per l'est, l'oest i el nord de la ciutat.
També el Pla d'Acció Ambiental crida a la necessitat de protegir i recuperar la connectivitat, a incentivar, promoure i recuperar les activitats agrícoles i les bones pràctiques en aquest sector, i a aturar els processos de degradació i abandó dels espais periurbans. El Pla de Mandat d'aquesta legislatura contempla també compromisos en aquesta direcció.

En gran part de la zona nord de la ciutat la connectivitat està assegurada per l'extensió dels espais agrícoles, forestals i la dimensió de les conques fluvials existents, i també per la classificació d'aquests sòls com no urbanitzables i de protecció especial. No obstant això la zona nord-oest de la ciutat presenta seriosos problemes que tendeixen a agreujar-se. Si continua el Quart Cinturó en una següent fase ocuparia una gran part de l'espai lliure existent entre Terrassa i Matadepera, i se situaria sobre la zona amb millors qualitats com connector. La tendència a consolidar i compactar l'eix urbà Matadepera-Terrassa i el progressiu estrenyiment de l'espai lliure entre ambdós municipis tendeix a incrementar les barreres i escanyar la zona lliure: l'existència d'un elevat nombre d'instal·lacions i construccions disperses i espais tancats, són amenaces més que reals que tendeixen a degradar les capacitats d'aquesta zona per a la connectivitat. També l'abandó de les activitats agrícoles i l'escàs avanç en la definició del Parc Agroforestal del Nord tendeixen a agreujar la situació i crear la sensació d'abandó.

La zona est de la ciutat està qualificada pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona com un corredor ecològic de dimensió metropolitana i de vital importància. És un corredor que es troba en una situació crítica pels nombrosos punts d'escanyament en el seu recorregut i per la poca consideració que s'ha tingut en la construcció de les nombroses autopistes i vies de comunicació que el travessen.

El corredor ecològic entre Terrassa i Sabadell, que continua per Sant Quirze del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola, podria ser tractat com una versió actualitzada de la tragèdia dels comuns (The Tragedy of Commons, HARDIN 1968), en la qual les diferents administracions, i en particular les administracions municipals, es mostren impotents per a adoptar les mesures necessàries que duguin a una eficaç protecció del territori i de les seves funcionalitats (manca d'una gestió comuna real). Ben al contrari han protagonitzat un llarg procés d'ocupació successiva, des de la iniciativa particular i al marge de qualsevol negociació intermunicipal orientada a la protecció. En general les administracions implicades en aquesta protecció no han desenvolupat una activitat eficaç en aquesta direcció i han sucumbit als interessos especulatius i immobiliaris que han vist en aquests espais importants oportunitats.

Juan Martínez
ADENC-GPENAT

Terrassa, 8 d'abril de 2010