Quelcom més sobre participació ciutadana

Ampliar / Més imatges

 (Article publicat a l'Avui Terrassa el 21/5/2010)

Fa uns dies en aquesta mateixa columna, el Sr. Jordi Comas comentava el procés participatiu realitzat enguany a Terrassa (vegeu l'article: "Ara, tu decideixes"). La lectura de l'article i el fet d'haver participat en una de les propostes per al procés m'ha "animat" a comentar-lo més específicament, per col·laborar al -sempre necessari- debat.

D'acord amb el fet que "cal veure l'evolució de tot plegat"...però no és el primer procés participatiu que es fa a la ciutat. Hi ha els precedents de 2006 i 2007 amb 1 milió d'euros per a cadascun, i el pressupost actual no ha augmentat (simplement s'ha acumulat: 4 milions en quatre anys).

Tanmateix la principal diferència entre els tres processos és que el 2006 i 2007 proposaven i decidien participants "inscrits" al procés, mentre que a l'actual podia proposar i decidir tothom (ciutadans empadronats a Terrassa i majors de 16 anys).

A priori, això sembla un canvi clarament positiu. Però no tot han estat "flors i violes", i cal reconèixer els problemes per millorar, oi? Jo en percebo almenys sis:

1.Materialització de propostes de processos anteriors: algunes de les propostes de participació ciutadana passada tarden a implantar-se i no es visibilitzen prou. La ciutadania ha de percebre la utilitat dels processos.

2.Dificultat per prioritzar propostes per a la consulta: per a prioritzar les 391 propostes ha calgut usar "filtres", primer "tècnics" i després "participatius". Podem reflexionar sobre la representativitat real i la imparcialitat d'aquests filtres. Que cadascú decideixi...(vegeu bases del procés al web de l'ajuntament).

3.Un garbuix entre propostes "de districte" i "de ciutat": posar al mateix nivell les propostes "de districte" i les "de ciutat" és confús, i comporta menys probabilitats de que les "de ciutat" resultin prioritzades (les 7 taules -6 de districte i 1 de ciutat- prioritzaven 10 propostes, és a dir, 70 propostes de les quals la "comissió ciutadana" n'escollia 16).

4.Tipus de propostes: idees que anaren a consulta com "posar clavegueram a..." o -la més votada- el "centre d'acollida transitori", essent legítimes com les altres, no deixen de sorprendre... Cal decidir sobre actuacions tan essencials com el clavegueram, o tan òbvies, si estan ja compromeses des de fa anys per l'Ajuntament?

5.Competència entre propostes o "la lluita per a les engrunes": fer escollir entre propostes que afecten diferents districtes (o tan sols carrers), equival a plantejar un "procés competitiu", més que participatiu...no us sembla?

6.Transparència: disposar d'informació sobre la composició de les taules participatives, poder assistir a les deliberacions que realitzen, conèixer les puntuacions de les propostes etc, és bàsic per a evitar qualsevol tipus de sospita. Està previst elaborar un informe de retorn per als ciutadans: caldrà estar atents.

Vist tot això, ens podem preguntar: es tracta una via per complementar la democràcia representativa o una política "d'aparador"? Jo diria que una barreja d'ambdues. Però vistes les valoracions (o blanc o negre) i les "batusses" entre els principals partits polítics locals (PSC i CIU), sembla que la segona opció té massa pes... (igual que a Barcelona amb la Diagonal?).

I...quin paper juguen els ciutadans i els representants escollits? És clar que la ciutadania és essencial per a la participació (i un 4,4 % de participació és poc), però els processos confusos i la utilització política d'aquest tipus de processos -si no expliquen- fomenten la desídia ciutadana.

P. D: Una proposta de millora per a l'any vinent:

Fer participació tot l'any, i amb tot el pressupost municipal. Executar les inversions bàsiques per a la ciutat i complir els compromisos adquirits. Les inversions, concretes pels districtes, pensades i aplicades de forma participativa, sense fer competir la ciutadania. I les inversions o propostes "de ciutat", impulsades i consultades amb processos com el d'enguany.

Guillem Domingo i Utset
GPENAT-Adenc