El Pla Territorial Metropolità de Barcelona sotmès a un primer test

Ampliar / Més imatges

L'ADENC (Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura) ha organitzat a Sabadell els dies 29 de juny i 2 de juliol unes conferències amb el nom genèric de "El Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Reptes complerts?". La vuitantena llarga d'assistents (entre ambdues sessions) han pogut conèixer els principals canvis que ha sofert el pla entre l'avantprojecte i el projecte ara sotmès a informació pública, i l'estat dels treballs d'avaluació ambiental del pla.

A més de consideracions sobre el model de desenvolupament que integra el pla i algunes qüestions jurídiques rellevants, el públic ha reclamat una ampliació del termini d'informació pública.

Els objectius de les conferències
Les conferències han estat organitzades per l'ADENC per facilitar l'accés a l'àmplia informació que configura el projecte de Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona (per abreujar Pla Territorial Metropòlità de Barcelona o PTMB), després que el passat 22 de maig la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana aprovés el projecte i decidís sotmetre'l a informació pública. Les conferències han consistit en dues sessions, ambdues celebrades al Centre Cívic de Cal Balsach. En totes dues conferències la presentació serví per identificar els principals reptes als quals el PTMB hauria de donar resposta (consulteu els annexos adjunts).

"El PTMB al Vallès: les modificacions incorporades i la resposta a les observacions"
La primera conferència, el dilluns, 29 de juny, fou a càrrec de Josep Maria Carrera, coordinador de la redacció del PTMB, Director de Planejament de l'Institut d'Estudis Territorials (IET). El ponent presentà "El PTMB al Vallès: les modificacions incorporades i la resposta a les observacions". A partir d'aquella conferència i del debat posterior es van poder copsar els principals canvis que ha tingut el pla respecte a l'avantprojecte sotmès a consulta el segon trimestre de 2008:
l'adaptació de la base cartogràfica al planejament urbanístic vigent i actualitzat a març de 2009, amb les conseqüents correccions d'errades, bàsicament correccions de vores en els límits de sòl de protecció especial i preventiva;
els canvis en la normativa pel que fa a les àrees de reforçament nodal (la determinació de 3 estratègies diferenciades en funció de la situació de partida);
la identificació d'àrees sotmeses a estratègies de reducció i extinció;
la concreció dels escenaris possibles en creixement de població i de llocs de treball;
i la reformulació d'una part de la xarxa de transport col·lectiu en xarxa de tren lleuger, tren-tramvia o plataforma segregada per autobús.

Els assistents varen plantejar observacions o mancances que podem resumir en:
els conflictes de competències amb infraestructures depenents de l'administració de l'estat, com el cas del Quart Cinturó o Ronda del Vallès;
l'encaix jurídic del PTMB amb el Pla Territorial General de Catalunya;
la manca de canvi de paradigma de creixement, és a dir, el no reconeixement de la crisi ambiental sistèmica;
la necessitat de determinar un àmbit per la protecció dels espais de la plana del Vallès;
i l'absència de normativa que contribueixi a la contenció en el consum de recursos naturals i energètics.

"L'estat dels treballs d'avaluació ambiental del PTMB"
En la segona conferència d'ahir dijous 2 de juliol, en Rufí Cerdán, subdirector d'avaluació ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge, presentà la ponència "L'estat dels treballs d'avaluació ambiental del PTMB". La conferència plantejà com a principal repte de tot el procés d'avaluació el fet d'esbrinar si el Pla dóna resposta al necessari canvi de paradigma en el model de desenvolupament. El elements més interessants de la sessió foren:
la revisió dels objectius prioritaris del pla, la seva integració en l'informe de sostenibilitat ambiental del Pla (el document aprovat inicialment) i les consideracions que caldria integrar en la memòria ambiental (el document que acompanyarà el Pla en la seva aprovació definitiva i emmarcarà la normativa). Així es repassaren els 4 grans objectius: la garantia d'accessibilitat i mobilitat sostenible; la racionalització en l'ús del sòl; la millora de l'eficiència en els fluxos ambientals i energètics; i la preservació dels valors naturals i culturals;
la resposta als diversos interrogants plantejats per l'ADENC en la presentació de la sessió, molts dels quals formen part dels reptes que encara té entre mans el tràmit final de l'avaluació ambiental.

Les opinions i qüestions plantejades pels assistents se centraren en:
la revisió dels criteris de base sobre els quals se sustenta el model de desenvolupament que desplega el Pla i la definició d'escenaris alternatius;
el paper actiu que pot jugar el Pla en la reducció de gasos amb efecte hivernacle;
la identificació dels espais connectors, fonamentalment estretalls o interrupcions en la matriu territorial, la seva regulació en la normativa i l'adopció de mesures per a restituir la seva funcionalitat;
la necessitat que tots els agents que intervenen sobre el territori prenguin consciència i accions que contribueixin a consolidar un canvi de paradigma en els models de consum de recursos naturals, és a dir models econòmics, socials i ambientals.

Cal destacar que en aquesta segona sessió també hi assistí en Josep Maria Carrera, coordinador de la redacció del Pla, de manera que el debat presentà un caràcter dual en les respostes a les qüestions plantejades pels assistents.

Una darrera intervenció des del públic permeté cloure les conferències amb un consens respecte als reptes que encara hem d'assumir tots plegats, administració i societat civil:
1.millorar la governança (mecanismes de presa de decisions, i implicació de tots els agents);
2.vèncer les inèrcies que han marcat negativament la transformació del nostre país els darrers decennis;
3.i destacar el paper que la municipalitat juga en l'aprovació d'aquest pla, alhora que la seva necessària reconversió (revisió profunda de l'organització administrativa i fonts de finançament dels ens locals).

Àmplia demanda de l'ampliació del termini d'informació pública del Pla
En ambdues sessions els assistents i els organitzadors han coincidit (fins i tot amb els ponents) en la curta durada de la informació pública per a entitats i ciutadania: 45 dies des del 2 de juny, sobretot si es contraposa al termini de què disposen els ens locals (fins al 24 de setembre). L'ADENC féu públic que des de l'aprovació inicial ha elevat aquesta petició al Secretari per a la Planificació Territorial, als grups parlamentaris del PSC, ERC i ICV-EUIA, a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat i a la Direcció General de Participació, alhora que formulat una queixa davant el Síndic de Greuges (expedient 2841/09). Si bé és cert que el termini d'informació pública respon als termini preceptius, la transcendència del pla, l'elevat volum d'informació, i els antecedents (la resta de plans territorials parcials, fins a tres, i altres instruments de planificació territorial, han disposat sempre de tres mesos d'informació pública) haurien d'aconsellar al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques la presa en consideració d'aquesta demanda.

ADENC
El Vallès, 3 de juliol de 2009

ANNEXOS: Dos arxius en format .pdf amb les intervencions de presentació realitzades per la presidenta de l'ADENC, la Sra. Marta Fernàndez, dins les quals hi ha alguns dels aspectes ressaltats en la nota de premsa i altres plantejaments i qüestions formulades.

Enllaç amb el material de difusió de les conferències
http://www.adenc.cat/actualitat_ambiental/PlaTerritParcRMB/090629PTMB%20esb3r.pdf

Més informació:
ADENC Toni Altaió 937 171 887 taltaio@adenc.cat